Ja arriben les vacances!!, i amb elles els viatgets, les acampades, la muntanya, la platja... Els Pirineus són per a mí unes de les destinacions vacacionals que més m'agraden, aire pur, rutes per caminar, i una llegenda que ens remet al món clàssic (com no) i que ens parla del mític Hèrcules i una princesa íbera: Pirenea...ací teniu:
El nom dels Pirineus prové del grec Pyrenea, mot derivat de pyr, que vol dir “foc”. Aquest nom té el seu origen en una antiga llegenda que parla d'un terrible incendi que es va produir en aquesta serralada.
Diu la llegenda que hi va haver un temps, quan el mitològic Hèrcules anava pel món, que el foc va fer-se l'amo de les boscúries pirinenques. Es veu que va ser un foc tan terrible i devastador que no sols va rostir i abrusar tot el que de viu hi havia, sino que fins i tot va arribar a fondre les roques. Els pobles quedaven penjats sota la riuada del magma de roques foses, i fins i tot a grans distàncies l'aire que era dens i la calor insuportable. Enmig de la catàstrofe, i atret per la gran fumerada negra d'aquelles contrades, va arribar-hi el semidéu grec, va sentir uns gèmecs i va estendre els seus poderosos braços dins la gran foguera. Allà mateix va trobar la princesa Pirene, filla del rei Túbal, que abans de lliurar la seua ànima encara ve tenir esma de narrar aquesta història:
- El meu pare era qui regnava a Ibèria quan tot el territori va ser envaït per un terrible monstre de tres caps, el qual es deia Gerió. Aquest deforme i espantós gegant tricèfal li va prendre el ceptre de govern…
La xica va continuar el relat explicant que ella, per fugir de Gerió, va amagar-se a les boscúries pirinenques pensant que estaria ben protegida gràcies a la seua frondositat. Però Gerió, temerós que un dia n’eixira per recuperar el ceptre de son pare, va decidir fer-la desaparèixer. Per aixó va pegar-li foc a les muntanyes on s’havia amagat Pirene. Acomplert el terrible incendi, Gerió va retirar-se cap a Gades.
Después d’aquesta narració Pirene va exhalar el barrer alé no sense lliurar abans, a l’heroi grec, les terres de la península, que tan agressivament havia volgut fer seues Gerió. Hèrcules va voler fer un mausoleo a la princesa morta i va començar a apilar muntanyes i a arrenglerar-les fins que van arribar a la mar.
Així és com avui veiem aquesta magnífica serralada i com els grecs ens van deixar la seua história. Patri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario