martes, 10 de febrero de 2009

HORACIS VERSUS CURIACIS

Una de les llegendes que ens ha aplegat dels primers temps de Roma, narrada per Titus Livi (historiador romà), ha sigut la dels Horacis i els Curiacis. Com sabeu, el període monàrquic de Roma (753-509 aC) va tindre un seguit de reis, caracteritzats per la tradició amb diverses particularitats. Un d´ells, Tul.lus Hostili, del qual es diu que fou un rei bel.licós, va dur Roma a un enfrontament contra la població d´Alba Longa. Aquest enfrontament, que podia acabar en una autèntica destrossa, quedà reduït a una solució especial: tres germans romans, els Horacis, i tres germans albans, els Curiacis, s´enfrontarien en nom dels seus pobles, depenent d´ells la victòria d´uns o altres.
El combat es desenvolupà en presència d´ambdós exèrcits. Al primer xoc entre els combatents, dos germans Horacis resultaren morts, i els tres Curiacis, ferits. En aquesta situació podríem pensar que ja no hi havia res a fer, però l´Horaci supervivent s´allunyà corrent per separar els seus enemics, i aconseguir així véncer-los un per un. Finalment, Roma triomfà sobre Alba Longa.
L´Horaci tornà amb les despulles dels adversaris, esperant el reconeixement de tots, però la seua germana, que estava promesa a un dels Curiacis, començà a plorar i a lamentar-se. L´Horaci, irritat per la seua actitud, la va matar, declarant que qualsevol romà que plorara un enemic mereixia la mort. Aquest fet tan horrible havia de ser condemnat, però es diu que finalment el pare intercedí per ell i aconseguí la seua absolució.

Imatge: El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, 1784. Els tres germans fan el jurament davant son pare. A la dreta, dones i germanes es lamenten de la decisió.

No hay comentarios: