Una aroma ens pot fer sentir moltes coses. L´associem a una persona que coneixem, a una època de la nostra vida, a un lloc, a un moment que se´ns ha quedat en la memòria... si parlem de perfums, avui dia tenim al nostre abast una gran quantitat de productes cosmètics (més artificials que altra cosa). Però, què utilitzaven els grecs i els romans en una època en què no existia Jean Paul Gaultier ni Cacharel???
Ja en la cultura Mesopotàmica es troben, en les tauletes d´argila que utilitzaven per a escriure, receptes per a elaborar perfums. També sabem que en Egipte els temples es perfumaven amb encens, i les dones es posaven baix de les perruques que portaven uns cons perfumats (fets amb greix i essències), que amb la calor s´anaven fonent i alliberant l´aroma.
Els grecs començaren important els coneixements de perfumeria des de Creta i les seues colònies, i van anar aprenent, alhora que comerciaven sobretot amb Aràbia i Egipte, d´on obtenien encens per als temples, espècies i resines oloroses. Però major aportació que açò foren els recipients que utilitzaren per guardar els perfums: capsetes (per a ungüents, quan la substància era més cremosa) i flascons (per a les substàncies olioses), que han aplegat fins a nosaltres, com les que teniu a les imatges. Els més menuts medien entre 8 i 10 centímetres, però també hi havia d´altres més grans, utilitzats per guardar els olis de fer massatges i per a ofrenes funeràries, que havien de contenir més quantitat.
Quan Roma entrà en contacte amb el món grec a través de les colònies gregues del sud d´Itàlia, el consum d´aquestos productes s´expandí: utilitzaven els perfums per a les cerimònies religioses, per als events socials, i per supost, per a l´endreç diari. Per tal d´ obtindre l´unguentum, es feia servir com hem dit una base de greix animal; si en canvi agafaven una base líquida, com l´oli d´oliva o d´ametla, aleshores s´obtenia el balsamum, encara que els recipients romans per guardar-los s´anomenaven, genèricament, unguentarium. A aquestes bases se´ls afegien essències picades en un morter o escalfades amb oli, que podien ser de flors (rosa, narcís), espècies (canella, safrà, menta) o resines (ambre, mirra).
Una tercera forma de realitzar-los era amb talc, i s´obtenia una mena de polseta olorosa que amb l´ajuda de plomes d´au s´aplicava pel cos i per la cara.
Ja en la cultura Mesopotàmica es troben, en les tauletes d´argila que utilitzaven per a escriure, receptes per a elaborar perfums. També sabem que en Egipte els temples es perfumaven amb encens, i les dones es posaven baix de les perruques que portaven uns cons perfumats (fets amb greix i essències), que amb la calor s´anaven fonent i alliberant l´aroma.
Els grecs començaren important els coneixements de perfumeria des de Creta i les seues colònies, i van anar aprenent, alhora que comerciaven sobretot amb Aràbia i Egipte, d´on obtenien encens per als temples, espècies i resines oloroses. Però major aportació que açò foren els recipients que utilitzaren per guardar els perfums: capsetes (per a ungüents, quan la substància era més cremosa) i flascons (per a les substàncies olioses), que han aplegat fins a nosaltres, com les que teniu a les imatges. Els més menuts medien entre 8 i 10 centímetres, però també hi havia d´altres més grans, utilitzats per guardar els olis de fer massatges i per a ofrenes funeràries, que havien de contenir més quantitat.
Quan Roma entrà en contacte amb el món grec a través de les colònies gregues del sud d´Itàlia, el consum d´aquestos productes s´expandí: utilitzaven els perfums per a les cerimònies religioses, per als events socials, i per supost, per a l´endreç diari. Per tal d´ obtindre l´unguentum, es feia servir com hem dit una base de greix animal; si en canvi agafaven una base líquida, com l´oli d´oliva o d´ametla, aleshores s´obtenia el balsamum, encara que els recipients romans per guardar-los s´anomenaven, genèricament, unguentarium. A aquestes bases se´ls afegien essències picades en un morter o escalfades amb oli, que podien ser de flors (rosa, narcís), espècies (canella, safrà, menta) o resines (ambre, mirra).
Una tercera forma de realitzar-los era amb talc, i s´obtenia una mena de polseta olorosa que amb l´ajuda de plomes d´au s´aplicava pel cos i per la cara.
Alguns relats mitològics grecs conten que els déus, les nimfes i altres personatges foren creadors dels perfums. Per exemple, aquell que conta que la rosa en un principi era blanca i inodora, fins que Venus es clavà una espina i amb la seua sang la va tornar roja, i que quan Eros la veié, la va besar i des d´aquell moment les roses tenen l´olor que ara coneixem; o el relat d´Esmirna (amb diverses versions), que s´enamorà de son pare i el va seduir. De l´incest va nàixer Adonis, i Esmirna fou castigada i convertida en arbre, però va plorar tant que els déus tingueren una mica de compassió i la convertiren en l´arbre de la mirra, que plora resines aromàtiques.
Imatges:
1. Alabastron grec d´estil corinti, s. VI aC.
2. Alabastron grec del s.I aC, fet de vidre bufat.
3. Ungüentaria romans, de diferents tamanys i formes, fets de vidre bufat, s I-III dC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario