LA DONA A L´ANTIGUITAT

Tots coneixem l´immens deute que tenim amb la civilització grecoromana, la seua herència en les nostres institucions, els nostres costums, la nostra llengua...
Està clar que les seues manifestacions artístiques i literàries, i el seu pensament han influït notablement en els curs de la nostra història i sempre que parlem de la civilització grecoromana notem el seu aspecte positiu, però no hem d´oblidar que també hem de ser crítics amb altres realitats, com per exemple el caràcter misògin de grecs i romans (és a dir, l´aversió a la dona, el fet de considerar-la inferior i privar-la dels seus drets).
Anem a intentar explicar breument com era la vida de les dones gregues i romanes, a partir dels treballs que ens han anat aplegant, tant d´alumnes de 1r com de 4rt, i diem breument perquè la situació de la dona a l´antiguitat és un tema del qual podríem treure molt de suc, amb moltes històries particulars i curiositats, amb les seues diferències, per exemple entre les heroïnes protagonistes de les tragèdies (Medea,Antígona) i les dones reals, però seria impossible relatar-ho tot, per tant esperem que amb el que s´ha treballat aquestos dies i el que farem la pròxima setmana tingueu una visió més o menys clara del que hi havia, i si voleu ampliar informació, ja sabeu que Marisa i jo sempre estem a favor de l´autodidàctica!
GRÈCIA.
Encara que Atenes era una ciutat on la forma de govern era la democràcia, no hem d´oblidar que en eixa democràcia participaven només els ciutadans, és a dir, els homes lliures, nascuts de pare i mare lliures.
La dona era considerada com una “menor eterna”, és a dir, que durant tota la seua vida estava sota la tutel.la d´algun home: primer el pare, després el marit, i en ocasions fins i tot del fill major. La seua educació es basava en l´aprenentatge de les tasques domèstiques (filar la llana, teixir) i en l´assimilació dels valors que havia de tindre la dona “ideal”: fidelitat, obediència, discreció. La dona grega vivia aïllada de la societat, en una part de la casa anomenada gineceu, situat en la part més allunyada de la vivenda, per tal de ser vista tan poc com fóra possible. Tenia prohibit participar als simposis (els banquets on els homes grecs es reunien per menjar, beure i conversar). Notem ací que la finalitat del matrimoni (i de la dona) era només la de proporcionar una descendència i formar una família, i els seus sentiments importaven poc, per no dir res.No obstant hi havia grups de dones que gaudien d´una major llibertat gràcies a la seua condició social i econòmica, i ara veurem qui eren:
Les heteres (hetairai en grec) eren dones de gran formació cultural, refinades, instruïdes en l´art de la dansa i de la música, que acudien als simposis i entretenien els convidats i oferien els seus serveis sexuals.
Les prostitutes (pornai) eren inferiors en condició social, generalment esclaves que pertanyien a un proxeneta. També hi havia altres que eren independents, i que s´havien de dedicar al negoci per haver-se quedat vídues o òrfenes.
Les dones treballadores, de condició molt humil, que necessitaven un sou per poder sobreviure. Es dedicaven a la venda o producció artesana, o a treballar al camp. Si bé la seua existència seria prou miserable, almenys la seua pobresa no els permetia quedar-se tancades al gineceu.
ROMA

La dona tenia un lloc més important a la família romana: com a mater familias o matrona (el nom que rebien quan es casaven), era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seua dona, si considerava que n'era digna. La dona romana era més lliure: acompanyava a l'home a recepcions i banquets i podia eixir de casa, encara que sempre acompanyada, de compres o de visites. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves.
Al camp, trobem propietàries de finques, i dones dedicades a les activitats tèxtils.
No podien votar ni ocupar càrrecs públics, però moltes d´elles exerciren la seua influència en l´ombra, sobre els seus fills i marits. Així i tot, tenien moltes restriccions; per exemple, la dona no tenia un nom propi, sinó que se li donava el nom del pare en femení. A més a més, el costum d´abandonar els xiquets quan naixien era freqüent i afectava més a les xiquetes. La sort que patien, generalment, era passar a ser esclaves d´algú o prostitutes, les qual també ací sembla que tenien major llibertat d´actuació. L´adulteri només era delicte si el cometia la dona. Quan açò passava, l´home havia de sol.licitar el divorci i només li tornava la meitat del dot. Les virtuts i ocupacions pròpies de la dona romana es resumien en un famós epitafi: casta fuit, domum seruauit, lanam fecit 'va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana'.

Imatges:

1. Dona filant, ceràmica grega.

2. Cortesana cobrant pels seus serveis, ceràmica grega.

3. Escena eròtica,Fresc de Pompeia.

4. Noces romanes, representades en un sarcòfag, any 160 aC.