Heil,Cesar

Moltes vegades ens hem preguntat el perquè els feixistes saludaven d’aquella manera tan peculiar, veritat? Podríem submergir-nos en la història per a trobar els orígens d’aquest, concretament en la història de Roma. Primerament reflexionarem sobre la salutació, després parlarem sobre la significació de l’àguila com a símbol i finalment buscarem alguns referents en el llenguatge actual, l’etimologia.

La salutació feixista se sol considerar descendent del César, el famosíssim líder romà, però sembla que no hi ha representacions d’aquest en les restes d’aquella època. Aquesta salutació la coneixeran sens dubte, braç dret en alt, però en diagonal, no en total verticalitat, i mà estesa amb tots els dits junts.
Les primeres manifestacions d’aquesta salutació les trobem en algunes obres d’art, com l’escultura de Marco Aurelio. L’escultura ens mostra un home sobre un cavall. L’emperador està cobert amb una toga, com se sap Marc Aureli és conegut com el “Emperador Filòsof”, la seva roba li dóna un to pacifista, el d’un home que només prenia les armes quan era necessari.
Així mateix el poder de l’emperador es presenciava en l’escultura acabada l’emperador, ja que en ella el equí imperial aixafava un bàrbar amb la seva pota davantera.
La cara de l’emperador en l’escultura ens mostra un home serè i pacificador, l’escultor idealitza la cara perquè ens mostri la serenitat, mesura i clemència de Marc Aureli. Fins i tot el cavall expressa poder i es complementa amb la paternal figura de l’emperador filòsof.
Més avant, va desaparèixer l’imperi Romà, i junt amb ell va desaparèixer també la salutació romana.

Al segle XVIII, al període de la il•lustració va haver una sèrie d’intel•lectuals i filòsofs que feren resorgir la cultura grecollatina antiga.
Així es crearen varies obres com “El Jurament dels Horacis” de Jaques-Louis-David, què representa la salutació romana. El tema de la pintura està basat en la llegenda dels Horacis i els Curiacis, llegenda relatada per Tit Livi a la seva obra Ab Urbe Condita, i té una perspectiva patriòtica i neoclàssica.

Quan passà un temps, arribem al segle XX, Europa es veu dividida en dues parts ideològiques; per una banda sorgeix la revolució bolxevic a Rússia i s’implanta un règim comunista, per l’altra banda, a Itàlia s’implanta una dictadura feixista; més tard a Alemanya, amb Hitler i a Espanya amb Franco. Aquestos utilitzen la salutació de Cèsar com a simbolisme d’un poder sobre tots, únic.
L’àguila imperial té seu origen a l’antiga Roma. L’àguila la va emprar Cèsar prenent-la del déu Zeus. Va ser utilitzada per la majoria dels règims feixistes, com a símbol de poder. Els seus Uniformes eren bruns i seus símbols eren l’àguila i la creu gammada feixista.

Però podem deixar un poc de parlar de tant de nazis i feixistes, ara toca parlar sobre el llenguatge, la nostra llengua, on ens trobem algunes paraules relacionades directament amb el Cèsar, per exemple:

• Cesària: quan alguna mare dona a llum per un obriment al ventre, es diu així perquè el primer naixement conegut d’aquesta manera va ser el de Cayo Julio Cèsar.
• Al césar lo que es del César -> El què és meu és meu.
• La mujer de César no sólo debe serlo sino parecerlo -> Surgió cuando César cogió in fraganti a su mujer cometiendo adulterio. Y le dijo que podía estar con otro hombre pero que no debía saberlo nadie.

Jordi Bonastre,2º Bachillerato H.