L´EDUCACIÓ A L´ANTIGUITAT.

A continuació teniu una breu informació sobre quin tipus d´educació rebien els xiquets en l´Antiguitat clàssica. Fixeu-vos en les diferències que comportava el fet de ser xiquet o xiqueta, tant a Grècia com a Roma.

L´EDUCACIÓ A GRÈCIA.

A l´antiga Grècia sorgiren 2 models d´educació diferenciats a causa de les circumstàncies polítiques i històriques. Si bé la ciutat d´Atenes es va obrir al comerç per via marítima i a les influències artístiques i culturals dels pobles amb els quals comerciava, Esparta, pel contrari, va ser una ciutat d´interior, que subsistia mitjançant la invasió de nous territoris i el cultiu de les terres que treballaven els esclaus. Com que també havien de mantindre els territoris conquerits i sufocar les rebel.lions de la gent oprimida, els espartans acabaren per formar part d´una ciutat completament militaritzada i preparada per a la guerra. Esparta va evolucionar pel que fa a tècniques militars, però quedà estancada pel que fa als aspectes culturals.
Ara ens centrarem en com s´educava els xiquets en una pólis com Atenes.
Des que naixien i fins els 7 anys, fills i filles eren criats per la mare i les dides o esclaves de la casa. Al gineceu aprenen a parlar, juguen i escolten relats mitològics.
A partir dels 7 anys, els xiquets comencen l´ensenyament primari, i van a l´escola acompanyats d´un pedagog, que sol ser un esclau. Pel contrari, les xiquetes segueixen a casa, on aprenen a realitzar tasques domèstiques amb la mare, com per exemple filar la llana i elaborar teixits. Píxide grec per a guardar joies, que representa les dones filant la llana al gineceu.
Els tres pilars bàsics de l´educació que reben els nens són la gramàtica, la gimnàstica i la música.
L´ensenyament primari, que va dels 7 als 14 anys, consisteix en unes nocions molt elementals : aprendre a llegir i escriure, i a fer càlculs. El material de què disposava cada nen era una tauleta recoberta de cera, sobre la qual escrivien amb un punxó o estilet. Per a realitzar els càlculs, utilitzaven l´àbac. Jove rentant-se, kylix grec del 500 aC.
La gimnàstica era importantíssima en la vida d´un grec. A la palestra, que era el lloc on s´exercitaven, cada nen havia de dur la seua esponja i el seu flascó d´oli per a untar-se abans de començar. Practicaven diversos esports: lluita, carreres, llançament de disc… Durant els exercicis està present un mestre de gimnàstica, anomenat paidotriba.
La part musical de l´ensenyament consisteix en música instrumental, cant i també dansa. Val a dir que els grecs no utilitzaven partitures, sino que reproduïen les notes musicals d´oïda !
A l´ensenyament secundari, que dura fins els 18 anys, segueixen practicant la gimnàstica i la música, i s´introdueixen algunes nocions de geometria, astronomia…
Dels 18 als 20 anys, els joves de bona família es preparen per a la vida pública, i estudien oratòria i lingüística.
Amb el desenvolupament de la democràcia, tots aquells que volien dedicar-se a la política, havien d´iniciar-se en l´art de la persuassió i de parlar bé en públic. Així aparegueren els sofistes, que ensenyaven oratòria i cobraven per les seues classes.
Escenes de la palestra, kylix grec del 460 aC.
A Esparta, com havem vist abans, la vida era completament diferent. Ja només nàixer, l´infant espartà era mostrat a un consell d´ancians que decidien si reunia les característiques necessàries per aplegar a ser un bon soldat. Si el xiquet era deforme o de constitució dèbil, era sacrificat.
Fins els 7 anys, la mare tenia cura dels infants, però a partir d´aquesta edat, tots els xiquets passaven a ser propietat de l´estat, que els reclutava en campaments militars i s´ocupava d´entrenar-los per a la guerra. Els nens suportaven unes proves físiques molt dures, caminaven descalçats, se´ls rapava el cap i rebien l´aliment just. Els excessos no estaven permesos, i només rebien unes nocions bàsiques de lectura i escriptura. La major part de la formació consistia en exercicis físics i perfeccionament de tàctiques militars.
Si bé hem vist que a Grècia les dones vivien tancades al gineceu, a Esparta la situació també era ben diferent. Com que els homes, malgrat tenir la seua família, sempre estaven al servei de l´estat, les dones espartanes gaudien d´una major llibertat. Elles també exercitaven el seu cos, però l´única finalitat era que foren dones fortes i robustes, perquè es creia que així proporcionava uns fills sans i forts a l´estat.

- La pederàstia: iniciació a la vida adulta

Durant la instrucció dels joves, la pederàstia ocupava un lloc destacat, però cal remarcar que aquest fet no era de cap manera el que nosaltres entenem avui: la societat grega considerà com a forma més característica i més noble de l´amor, la relació passional entre homes, com un reflex de la companyonia guerrera. Encara que sí que tenia un component sexual clar, es tractava d´una activitat educadora. La parella arquetipus era un baró adult i un adolescent. Sobre l´adult, aquest mètode provoca un sentiment d´orgull i noblesa, ja que se sent admirat per jove; sobre el jove, provoca una necessitat d´aplegar a la perfecció i a la virtut, prenent com a model l´home madur.
Com que es tractava d´una societat guerrera, on les dones quedaven excloses, els homes sentien la necessitat de realitzar les seues tendències per tal de sentir-se més nobles. A més a més, la família no era el marc ideal per a una educació completa: la dona jugava un paper insignificant, i el pare es dedicava a la vida pública (en el cas d´Atenes) o a la guerra (en el cas d´Esparta). Per tant, l ´adolescent reb una formació i uns valors per part del seu amant i durant la vida en comú amb ell (durant els entrenaments, als simposis, en les reunions etcètera). Després, aquesta relació acabava i cadascú seguia amb la seua vida.

L´EDUCACIÓ A ROMA.

Fins el segle II a.C, l´educació dels nens es basava en el mos maiorum, que aprenien directament dels pares. Consistia a ensenyar a respectar i practicar els costums dels avantpassats: veneració als déus, obediència als pares, dedicació al treball del camp… també amb el pare aprenien a llegir i a escriure. El pare assumia les funcions d´educador, i els nens l´acompanyaven a totes les activitats. Roma era, en definitiva, un poble de camperols, vinculats a la terra, i les virtuts essencials d´un romà consistien en l´austeritat i la moderació. A partir dels 17 anys, ingressaven a l´exèrcit.

- La influència grega

A partir del segle II a.C, degut al contacte amb Grècia i a l´aplegada a Roma de mestres grecs, la ciutat reb les seues influències, fins a tal punt que Roma es converteix en una ciutat bilingüe, i els joves de famílies riques marxen a les ciutats gregues, on aprenen a les millors escoles de retòrica.
Al nivell primari xiquets i xiquetes, acompanyats pel pedagog, van a l´escola del ludi magister (o reben classes particulars) i aprenen a llegir i escriure. Els primers exercicis de memorització es basen en la llei de les dotze taules.
Al nivell secundari (de 12 a 16 anys) només acudeixen els xiquets, i es dediquen a estudiar història, mètrica, poesia, a la lectura de clàssics i anàlisis de textos. El mestre que imparteix aquestes classes s`anomena grammaticus.
El nivell superior (de 17 a 20 anys) és només per als alumnes que aspiren al cursus honorum o carrera política. Com que van a dedicar-se a la vida pública, aprenen a elaborar discursos, a parlar amb eloqüència i a controlar totes les fòrmules de la retòrica. La persona que imparteix aquestes classes s´anomena rhetor. Aquest mestre de retòrica ocupa un lloc més elevat en la escala jeràrquica, i per tant l´Estat li propocionava unes sales millor disposades i amb més comoditats que les del ludi magister o el grammaticus, que moltes voltes s´havien de comformar amb les tabernae o els pòrtics del fòrum.

Imatge: relleu d´un sepulcre del s IV. Mestre impartint classe.