VIATGE A ÍTACA

Feia relativament poc que havia mamprés el meu viatge particular cap a Ítaca. Era un 19 de novembre, i uns vents favorables em portaren a les costes del Pere d´Esplugues.

Desitjosa de conéixer què m´havien deparat els fats (i sense cap oracle que m´hagués predit el futur), vaig endinsar-me en aquella regió desconeguda.

La deessa Fortuna em va somriure, i no vaig trobar ciclops, ni lestrigons, ni cap altre monstre perillós, sinó un consell de savis, que em donà la benvinguda i a partir d´eixe moment, em van fer sentir com una més de la seua "comunitat".

La tasca d´aquest Consell de Savis era educar els habitants més joves de la "Comunitat", i cadascú contribuïa aportant tot allò que sabia. Transmetíem coneixements, sí, però també n´apreníem de nous. Jo vaig aprendre de tots ells, especialment d´una de les sàvies, Marisa Miralles, la qual coneixia un fum d´històries d´èpoques remotes i de costums ancestrals. Fou per a mi una companya ideal i un gran suport.

Però la regió, com he dit, no estava habitada només pel Consell de Savis; D´una banda hi havia també la "tribu" dels joves lotòfags (1r de Batxillerat), anomenats així perquè de vegades menjaven flors de lotus i com a conseqüència oblidaven les converses i explicacions anteriors (passava algunes hores amb ells, i ho sé de ciència certa!). Xerraven pels colzes i de vegades ficaven cara de peix bollit o em deixaven sola amb les meues reflexions lingüístiques, però en el fons eren unes personetes encantadores i em sentia molt bé amb ells.

De l´altra, hi havia els joves de 4rt d´Eso, un grup més reduït i molt treballador. El temps que vaig passar amb ells fou molt valuós per a mi i fins i tot vam aprendre junts a construir una maqueta! Eren realment adorables i molt afectuosos.

Altres tribus no les vaig aplegar a conéixer (2n de Batxillerat), però m´hagués agradat molt passar temps amb ells!

Ara, ha aplegat el moment d´hissar el velam i marxar, però marxe contenta pels mesos que he passat ací i per haver conegut aquesta "comunitat", la qual ha fet possible una aventura docent plena de coses bones per recordar.

Vobis gratias ago!

Gisela.