"De aquí parte la senda que conduceal tartáreo Aqueronte, vasta ciénaga
que en turbios remolinos lanza hirviente
su arena toda en el Cocito. Horrendo
el barquero que vela junta al río,
Caronte, el viejo horriblemente escuálido:
tendida sobre el pecho se enmaraña
la luenga barba gris; inmóviles miran
sus ojos, dos centellas; desde el hombro
cuelga de un nudo su andrajoso manto.
Largo varal empuña, y con la vela
hábil maniobra al transbordar los cuerpos
en el mohoso esquife. Ya es anciano,
mas su vejez de dios garbea airosa".
Virgili, Eneida, VI 423 i ss.
Les imatges són obres de J. Benlliure (sXX) i Luca Giordano (s.XVII)
Els versos de Virgili (70-19 aC) ens han semblat ideals per presentar el treball de Miguel (de 1r de Batxillerat), que ha escollit aquest tètric personatge com a tema central:
En la mitologia grega, Caront, era el barquer de l'Hades, l'encarregat de guiar les ombres errants dels difunts recents d'un costat a un altre del riu Aqueront si tenien un òbol per a pagar el viatge, raó per la qual en l'Antiga Grècia els cadàvers se soterraven amb una moneda davall la llengua. Aquells que no podien pagar havien de vagar cent anys per les riberes de l'Aqueront, fins que Caront accedia a portar-los sense cobrar.
Encara que ben sovint es diu que portava les ànimes pel riu Estígia, la majoria de les fonts incloent Virgili afirma que el riu que en realitat transitava Caront era l'Aqueront.
Caront era el fill d'Erebus i Nix. Se li representava com un ancià flac i grunyidor de vestidures fosques i amb antifaç (o, de vegades, com un dimoni alat amb un martell doble) que elegia als seus passatgers entre la multitud que s'apilava en la vora de l'Aqueront, entre aquells que mereixien un enterrament adequat i podien pagar el viatge.
Era molt rar que Caront deixara passar a un mortal encara viu. Hèracles, quan va descendir als inferns sense haver-hi mort, no haguera pogut passar de no haver-hi emprat tota la seua força per a obligar-li a creuar el riu, tant en anar com en tornar. Caront va ser empresonat un any per haver deixat passar a Hèracles sense haver obtingut el pagament habitual exigit als vius: una branca d'or que proporcionava la sibil·la de Cumes.
Encara que ben sovint es diu que portava les ànimes pel riu Estígia, la majoria de les fonts incloent Virgili afirma que el riu que en realitat transitava Caront era l'Aqueront.
Caront era el fill d'Erebus i Nix. Se li representava com un ancià flac i grunyidor de vestidures fosques i amb antifaç (o, de vegades, com un dimoni alat amb un martell doble) que elegia als seus passatgers entre la multitud que s'apilava en la vora de l'Aqueront, entre aquells que mereixien un enterrament adequat i podien pagar el viatge.
Era molt rar que Caront deixara passar a un mortal encara viu. Hèracles, quan va descendir als inferns sense haver-hi mort, no haguera pogut passar de no haver-hi emprat tota la seua força per a obligar-li a creuar el riu, tant en anar com en tornar. Caront va ser empresonat un any per haver deixat passar a Hèracles sense haver obtingut el pagament habitual exigit als vius: una branca d'or que proporcionava la sibil·la de Cumes.
Molt bé Miguel, i ara llancem una pregunta per a tots... Qui eren Nix i Erebus? Què representaven? Nosaltres ara esperem respostes, tal i com les ànimes esperaven Caront...
No hay comentarios:
Publicar un comentario