Imatge: Saturn devorant els seus fills, de Goya, 1821Nota: Saturn és l' equivalent llatí de Cronos.
Hugo ens parla a continuació de la famosa batalla entre els titans i els déus olímpics. Val a dir que alguns detalls canvien depenent de les fonts que consultem, perquè un mite pot tindre diverses tradicions. Així per exemple, unes afirmen que Zeus fou criat a Creta per una cabra anomenada Amaltea, mentre que altres diuen que fou una nimfa o una família de pastors.
En Mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues generacions de déus, els Titans (déus de segona generació, fills d´Urà i de Gea) i els Olímpics (déus de tercera generació). Es situa cronològicament abans de la creació de l'home i va durar 10 anys.
La guerra començà poc després de què Cronos ( el més jove dels seus fills, que simbolitza el temps) usurpara el poder a Urà, el seu pare, tallant-li els genitals. Aquest últim, en veure's desposseït del seu tro, formulà una profecia: el que Cronos havia robat al seu pare, alhora li seria pres pels seus fills. Per això Cronos, tement que el poder li fóra usurpat, es menjava tots els seus fills només nàixer, eliminant així la posible descendència. La seua dona Rea, cansada de veure morir a tots els fills , amagà el darrer, Zeus, i en el seu lloc li entregà una pedra embolicada en bolquers. Cronos s'ho va creure i se la menjà, creient que realment estava engolint el seu fill. Quan Zeus va créixer, criat en secret en l’ illa de Creta, es preparà per destronar son pare, i l’obligà a vomitar tots els fills que havien sigut engolits. Tots aquests fills s'uniren a Zeus per tal d'arrabassar el poder al seu cruel pare i així fou com començà la gran guerra dels déus.
Els titans, liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Jàpet, Atles i Menoetius; les Titànides eren : Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia.
Els olímpics, liderats per Zeus, eren: Hèstia, Demèter, Hera, Hades, Poseidó i també els Hecatonquirs (gegants de cent braços) i els Ciclops, tots ells agraïts perquè Zeus els havia alliberat.
Els Ciclops, a més, van oferir als déus les armes que havien forjat en la seva reclusió. A Hades li donaren un poderós casc d'invisibilitat, a Poseidó el trident i a Zeus la més poderosa: el llamp.
Després de 10 anys de lluita, els olímpics es proclamaren victoriosos i conquistaren el Mont Olimp. Llavors van castigar als titans amb penes exemplars i van posar els Hecatonquirs a la seva vigilància. Zeus, agraït per l'ajuda dels seus germans, repartí els dominis amb els dos més valerosos. Així Poseidó es queda amb els regnes del mar i Hades amb els móns subterranis. Zeus es guardà per a ell la terra i l'aire.
La guerra començà poc després de què Cronos ( el més jove dels seus fills, que simbolitza el temps) usurpara el poder a Urà, el seu pare, tallant-li els genitals. Aquest últim, en veure's desposseït del seu tro, formulà una profecia: el que Cronos havia robat al seu pare, alhora li seria pres pels seus fills. Per això Cronos, tement que el poder li fóra usurpat, es menjava tots els seus fills només nàixer, eliminant així la posible descendència. La seua dona Rea, cansada de veure morir a tots els fills , amagà el darrer, Zeus, i en el seu lloc li entregà una pedra embolicada en bolquers. Cronos s'ho va creure i se la menjà, creient que realment estava engolint el seu fill. Quan Zeus va créixer, criat en secret en l’ illa de Creta, es preparà per destronar son pare, i l’obligà a vomitar tots els fills que havien sigut engolits. Tots aquests fills s'uniren a Zeus per tal d'arrabassar el poder al seu cruel pare i així fou com començà la gran guerra dels déus.
Els titans, liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Jàpet, Atles i Menoetius; les Titànides eren : Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia.
Els olímpics, liderats per Zeus, eren: Hèstia, Demèter, Hera, Hades, Poseidó i també els Hecatonquirs (gegants de cent braços) i els Ciclops, tots ells agraïts perquè Zeus els havia alliberat.
Els Ciclops, a més, van oferir als déus les armes que havien forjat en la seva reclusió. A Hades li donaren un poderós casc d'invisibilitat, a Poseidó el trident i a Zeus la més poderosa: el llamp.
Després de 10 anys de lluita, els olímpics es proclamaren victoriosos i conquistaren el Mont Olimp. Llavors van castigar als titans amb penes exemplars i van posar els Hecatonquirs a la seva vigilància. Zeus, agraït per l'ajuda dels seus germans, repartí els dominis amb els dos més valerosos. Així Poseidó es queda amb els regnes del mar i Hades amb els móns subterranis. Zeus es guardà per a ell la terra i l'aire.
Una curiositat: Quan Zeus era xicotet i el cuidava Amaltea, en un atac d' ira, el déu subjectà amb força la banya de la cabra, l'estirà, li l'arrencà. En fer-se major, Zeus concedí a la banya arrencada el do de l' abundància; a partir d' aleshores la banya està sempre plena dels aliments i béns que el seu propietari puga desitjar. Per aquest motiu se l’anomena "la cornucòpia" (del llatí, cornu (banya) i copia (abundancia) o "banya de l’abundància", i simbolitza la riquesa. Sol representar-se plena de fruites i flors, símbol de l' abundància de la Natura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario