Tal vegada l´heroi més representatiu de la mitologia grega siga per a molts Hèracles, per la seua força, pels famosos treballs que hagué de dur a terme, per la seua tràgica mort, per les sèries que s´han fet a la televisió etcètera. Però potser alguns no sàpiguen que va haver de convertir-se en aquest heroi tan fantàstic i feiner per tal d´expiar un crim horrible: l´assassinat dels seus fills.
Elena Micó ha recollit la història i les seues aventures, en un treball mooolt extens que hem hagut de comprimir una miqueta:
Hèracles, fill de Zeus i Alcmena, es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes. Però Hera, sempre gelosa dels fills de Zeus, li va provocar un atac de bogeria, en el qual matà els seus propis fills i els del seu cosí Euristeu, el rei de Tirint. Horroritzat quan recuperà en seny, acudí a l´oracle de Delfos, per saber com expiar el seu terrible crim. L´oracle li ordenà canviar el nom d´Alcides, que havia dut fins aquell moment, pel d´Hèracles (glòria d´Hera), a fi d´aplacar la ira de la deessa, i posar-se al servei d´Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps, Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia acomplir. Aquestos dotze treballs són els més cèlebres, però també participà en l´expedició dels Argonautes i alliberà Prometeu de l´àguila que cada nit li devorava el fetge (recordeu que Prometeu fou castigat per robar el foc i donar-lo als homes).
En aquestos dotze fastigosos treballs, havia de lluitar contra diversos monstres, o aconseguir diversos objectes. Penseu que el mite d´Hèracles ve d´un temps en què l´ocupació principal dels homes era la ramaderia; els mateixos reis o prínceps eren pastors, per això molts dels seus treballs estan relacionats amb els ramats. Els treballs foren:
1- El lleó de Nèmea, al qual li arrencà la pell i la dugué a partir d´eixe moment sobre les espatlles, com si fóra un abric. El lleó es convertí en la constel.lació del Lleó.
2- L´Hidra de Lerna, un monstre en forma de serp amb molts caps. Hèracles li´ls tallà tots.
3- El senglar d´Erimant.
4- La cerva de Cerínia, que tenia les banyes d´or. Despés de perseguir-la durant dies, aconseguí capturar-la.
5- Les aus del llac Estimfal, que atacaven homes i bestiar. Les caçà amb un arc.
6- Els estables d´Augias, que estaven coberts pels excrements dels seus enormes ramats de vaques. Ho va netajar tot desviant dos rius perquè les seues aigües s´ho emportaren tot.
7- El toro de Creta, del qual va nàixer el Minotaure, i corria per l´illa devastant-ho tot. Hèracles el dugué a Micenes i més tard l´alliberà.
8- Les eugues de Diomedes, les quals menjaven carn humana. Aconseguí tornar-les manses fent que menjaren la carn del seu propi amo.
9- El cinturò d´Hipòlita, reina de les amazones, dones guerreres que vivien a les costes del mar negre. Per tal d´aconseguir-lo, va haver de matar-la.
10- Els bous de Geríon; Geríon era un monstre de tres caps que tenia immensos ramats. Hèracles travessa l´Oceà, i després de matar-lo i passar l´estret de Gibralatar, aixècà les Columnes d´Hèracles i conduí els ramats fins a Euristeu.
11- el ca Cèrber, el gos que guardava la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arribà al món dels morts, on regna Hades. Aquest li donà permís per endur-se el gos, i després de portar-lo fins a Euristeu, el va tornar als inferns.
12- Les pomes d´or del jardí de les Hespèrides. Aquestes pomes creixien en un jardí de l´extrem occidental de la terra, i estaven custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. Seguint els consells de Prometeu, que ja havia sigut alliberat, va buscar Atlas, el tità que sosté el món sobre les seues espatlles, i li proposà sostenir-lo ell si a canvi Atlas li duia les pomes. Quan ho hagué aconseguit, Atlas no volia tornar a suportar el pes del món, però finalment Hèracles l´enganyà, agafà les pomes i deixà el tità altra vegada sota el pes del món.
Hèracles s´havia separat de la seua primera esposa, Mègara, arran el terrible episodi de bogeria. Es tornà a casar amb Deianira, la qual després de veure com el seu marit tenia una concubina, es posà gelosa, i pensant que tenia un remei per a recuperar-lo, el va utilitzar. Per desgràcia, eixe remei (que era la sang d´un monstre que havia matat Hèracles temps arrere) era un verí mortal que deixà l´heroi moribund. Així i tot, Hèracles encara fou capaç de fer-se la seua pròpia pira funerària. Els déus l´acceptaren a l´Olimp, on fins i tot es reconcilià amb Hera, i es diu que es casà amb Hebe, deessa de la joventut.
En aquestos dotze fastigosos treballs, havia de lluitar contra diversos monstres, o aconseguir diversos objectes. Penseu que el mite d´Hèracles ve d´un temps en què l´ocupació principal dels homes era la ramaderia; els mateixos reis o prínceps eren pastors, per això molts dels seus treballs estan relacionats amb els ramats. Els treballs foren:
1- El lleó de Nèmea, al qual li arrencà la pell i la dugué a partir d´eixe moment sobre les espatlles, com si fóra un abric. El lleó es convertí en la constel.lació del Lleó.
2- L´Hidra de Lerna, un monstre en forma de serp amb molts caps. Hèracles li´ls tallà tots.
3- El senglar d´Erimant.
4- La cerva de Cerínia, que tenia les banyes d´or. Despés de perseguir-la durant dies, aconseguí capturar-la.
5- Les aus del llac Estimfal, que atacaven homes i bestiar. Les caçà amb un arc.
6- Els estables d´Augias, que estaven coberts pels excrements dels seus enormes ramats de vaques. Ho va netajar tot desviant dos rius perquè les seues aigües s´ho emportaren tot.
7- El toro de Creta, del qual va nàixer el Minotaure, i corria per l´illa devastant-ho tot. Hèracles el dugué a Micenes i més tard l´alliberà.
8- Les eugues de Diomedes, les quals menjaven carn humana. Aconseguí tornar-les manses fent que menjaren la carn del seu propi amo.
9- El cinturò d´Hipòlita, reina de les amazones, dones guerreres que vivien a les costes del mar negre. Per tal d´aconseguir-lo, va haver de matar-la.
10- Els bous de Geríon; Geríon era un monstre de tres caps que tenia immensos ramats. Hèracles travessa l´Oceà, i després de matar-lo i passar l´estret de Gibralatar, aixècà les Columnes d´Hèracles i conduí els ramats fins a Euristeu.
11- el ca Cèrber, el gos que guardava la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arribà al món dels morts, on regna Hades. Aquest li donà permís per endur-se el gos, i després de portar-lo fins a Euristeu, el va tornar als inferns.
12- Les pomes d´or del jardí de les Hespèrides. Aquestes pomes creixien en un jardí de l´extrem occidental de la terra, i estaven custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. Seguint els consells de Prometeu, que ja havia sigut alliberat, va buscar Atlas, el tità que sosté el món sobre les seues espatlles, i li proposà sostenir-lo ell si a canvi Atlas li duia les pomes. Quan ho hagué aconseguit, Atlas no volia tornar a suportar el pes del món, però finalment Hèracles l´enganyà, agafà les pomes i deixà el tità altra vegada sota el pes del món.
Hèracles s´havia separat de la seua primera esposa, Mègara, arran el terrible episodi de bogeria. Es tornà a casar amb Deianira, la qual després de veure com el seu marit tenia una concubina, es posà gelosa, i pensant que tenia un remei per a recuperar-lo, el va utilitzar. Per desgràcia, eixe remei (que era la sang d´un monstre que havia matat Hèracles temps arrere) era un verí mortal que deixà l´heroi moribund. Així i tot, Hèracles encara fou capaç de fer-se la seua pròpia pira funerària. Els déus l´acceptaren a l´Olimp, on fins i tot es reconcilià amb Hera, i es diu que es casà amb Hebe, deessa de la joventut.
Imatges: 1. Hèracles i el lleó de Nèmea; àmfora de figures negres, del 500 aC aproximadament.Es pot veure Atena a l´esquerra, i Hermes a la dreta.
2. Àmfora del 530 aC que representa Hèrcules lluitant amb les aus del llac Estimfal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario