ELS SÀTIRS MAI EN TENIEN PROU

La nostra sempre alegre Lola (de 1r de Batxillerat) ens explica en les següents línies qui eren els sàtirs i per què les belles i dolces nimfes sempre havien d´estar a l´aguait... Ací va la raó:

En la mitologia grega, els sàtirs eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven a la força vital de la Naturalesa. Els noms dels sàtirs més coneguts són: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.
Normalment són imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. A vegades però, són representats com homes amb potes de cavall.
Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. Les nimfes i les mènades o nàiades estaven permanentment alerta a la seva presència, preparades per fugir d'aquests éssers sempre sexualment insatisfets.
També se'ls coneix amb el nom de silens (encara que aquests eren només una classe de sàtirs, els sàtirs majors; per contra dels sàtirs menors o simplement sàtirs). Els romans els van identificar amb els faunes.

Imatge: Diana i les seues nimfes sorpreses pels faunes, de Rubens.

Una curiositat que ja haureu deduït pel que conta Lola: una dona que no està mai satisfeta sexualment s´anomena nimfòmana, però si es tracta d´un home, no l´anomenem nimfòman, sinó sàtir.

Màrsias és un sàtir conegut perquè va patir una mort horrible a causa de la seua sobèrbia. Qui ens conta què va passar?