El divendres passat els alumnes de primer vareu veure un documental sobre els déus grecs, on s´explicava alguns mites. Hem considerat interessant deixar ací el de Prometeu, el benefactor de la humanitat, perquè tal vegada no vos siga tan familiar o conegut com altres: Prometeu i Pandora:
En la mitologia clàssica, el mite de Prometeu és de gran importància, perquè ell encarna el benefactor de la humanitat. Era fill del tità Jàpet i de l´oceànide Clímene. Segons una tradició, fins i tot ell va ser qui creà els homes, modelant-los amb fang a la imatge dels déus, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties. (altres tradicions els fan sorgir de les pedres, de la metamorfosis d´unes formigues, nascuts d´arbres, sortits de la terra, i fins i tot creats per Zeus). Prometeu va instituir el primer sacrifici com un pacte entre el homes i els déus: va matar un bou i va repartir les seues restes en dos munts: en un ficà la carn i les entranyes, en l´altre, els ossos i el greix coberts de la pell. Va donar a triar a Zeus, el qual va escollir el segon, més gran i de millor aparença, encara que coneixia les intencions de Prometeu. Irritat per l´engany, Zeus va llançar la seua còlera contra els homes: els arravatà el foc, condemnant-los per tant a patir fred i a menjar la carn crua. Però Prometeu, mogut per la compassió, s´atreví a robar el foc de la farga d´Hefest, amagant-lo en una canya, i el va tornar als homes. La còlera de Zeus va caure novament sobre ells: ordenà Hefest que construïra una bella figura a imitació de les deesses, la primera dona. Tot seguit encomanà als altres déus que li entregaren a aquesta bella figura d´encants irresistibles dons o regals: Afrodita li va entregar la bellesa i la seducció, Atena el coneixement de les arts, Apol.lo el talent per a la música, i Hermes la paraula. Així va nàixer Pandora (“tots el dons”), que va rebre dons de tots els déus, o que va ser un regal de tots els déus.
Zeus la va enviar, acompanyada d´una caixa a Epimeteu, que l´acceptà, meravellat pels seus encants, malgrat l´avís del seu germà Prometeu. A casa d´Epimeteu, Pandora va trobar la caixa –o una gerra, segons versions- i la va obrir, incapaç de contenir la seua curiositat. Immediatament d´ella van eixir tots els mals que hi havia dins (fam, misèria, guerres, odi, por...). Quan van córrer a tancar-la, només quedava dins d´esperança. Des d´aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs, i el seu únic consol és l´esperança.
En la mitologia clàssica, el mite de Prometeu és de gran importància, perquè ell encarna el benefactor de la humanitat. Era fill del tità Jàpet i de l´oceànide Clímene. Segons una tradició, fins i tot ell va ser qui creà els homes, modelant-los amb fang a la imatge dels déus, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties. (altres tradicions els fan sorgir de les pedres, de la metamorfosis d´unes formigues, nascuts d´arbres, sortits de la terra, i fins i tot creats per Zeus). Prometeu va instituir el primer sacrifici com un pacte entre el homes i els déus: va matar un bou i va repartir les seues restes en dos munts: en un ficà la carn i les entranyes, en l´altre, els ossos i el greix coberts de la pell. Va donar a triar a Zeus, el qual va escollir el segon, més gran i de millor aparença, encara que coneixia les intencions de Prometeu. Irritat per l´engany, Zeus va llançar la seua còlera contra els homes: els arravatà el foc, condemnant-los per tant a patir fred i a menjar la carn crua. Però Prometeu, mogut per la compassió, s´atreví a robar el foc de la farga d´Hefest, amagant-lo en una canya, i el va tornar als homes. La còlera de Zeus va caure novament sobre ells: ordenà Hefest que construïra una bella figura a imitació de les deesses, la primera dona. Tot seguit encomanà als altres déus que li entregaren a aquesta bella figura d´encants irresistibles dons o regals: Afrodita li va entregar la bellesa i la seducció, Atena el coneixement de les arts, Apol.lo el talent per a la música, i Hermes la paraula. Així va nàixer Pandora (“tots el dons”), que va rebre dons de tots els déus, o que va ser un regal de tots els déus.
Zeus la va enviar, acompanyada d´una caixa a Epimeteu, que l´acceptà, meravellat pels seus encants, malgrat l´avís del seu germà Prometeu. A casa d´Epimeteu, Pandora va trobar la caixa –o una gerra, segons versions- i la va obrir, incapaç de contenir la seua curiositat. Immediatament d´ella van eixir tots els mals que hi havia dins (fam, misèria, guerres, odi, por...). Quan van córrer a tancar-la, només quedava dins d´esperança. Des d´aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs, i el seu únic consol és l´esperança.
Com podeu notar, ací també la misogínia està present, en fer culpable una dona de les coses desagradables que ha de patir l´ésser humà. Eva no està sola...
A Prometeu també li aplegà el càstig per haver ajudat els mortals i patí un suplici terrible: encadenat per Zeus al mont Caucas, una àguila li rosegava cada dia el fetge, que li tornava a crèixer de nit. Al cap dels segles, Prometeu fou salvat per Hèracles, que va matar l´àguila amb les seues fletxes i el va alliberar.
A Prometeu també li aplegà el càstig per haver ajudat els mortals i patí un suplici terrible: encadenat per Zeus al mont Caucas, una àguila li rosegava cada dia el fetge, que li tornava a crèixer de nit. Al cap dels segles, Prometeu fou salvat per Hèracles, que va matar l´àguila amb les seues fletxes i el va alliberar.
Als meus xics i xiques de primer de batxillerat: S´animeu a buscar altres mites i contar-nos-els?
No hay comentarios:
Publicar un comentario