Estem veient a 4rt d´Eso com és la domus (casa) on habiten Lucius i la seua família, i la veritat és que ja es podien considerar afortunats: una caseta amb un pati interior (l´atrium), amb la seua bassa (compluvium) que guarda l´aigua de la pluja, el lararium (una mena d´altaret) per fer les ofrenes als avantpassats i als esperits de la casa, les habitacions i la cuina, i darrere un jardí (peristylum) rodejat de columnes i meravellosament ornat amb pintures a les parets... 
Però, i la gent que estava en crisi? I els qui no tenien recursos?
En contrast amb el luxe i l´amplitud dels habitatges de la classe benestant, aquestes persones vivien com a inquilins en blocs d´apartaments, coneguts amb el nom d´insulae. S´accedia als diferents pisos per unes escales molt dretes que s´havien de pujar i baixar contínuament, ja que els habitatges, a més de menuts i mal il.luminats, no tenien aigua corrent, i els lavabos (si és que n´hi havia), eren comunals i estaven situats a la planta baixa. A causa de les tècniques de construcció i els materials emprats, eren habitatges sorollosos, sense quasi intimitat, on eren freqüents els incendis i els esfondraments.
Mireu a continuació el que diu Juvenal, un escriptor del s.I d.C, sobre les insulae:
Juvenal, Sàtira III:
“Hay que irse a vivir a donde no existan incendios o sobresaltos nocturnos. Ya Ucalegón reclama el agua, ya desaloja su chamizo, ya arde el tercer piso y tú sin saber nada; propágase el miedo desde el piso bajo y arderá el último.(…)
En Roma muchos enfermos padecen de insomnio (…). Con mucho dinero sí se duerme en Roma. Aquí está la causa de las enfermedades. El paso de los carruajes por las angostas sinuosidades de las calles, el clamoreo de la gregaria multitud (…)
Fíjate ahora en otra clase y variedad de peligros nocturnos: el trecho entre el suelo y los altos tejados desde donde una teja caída os rompe el cráneo; las ocasiones en que vasijas rajadas y desportilladas caen al suelo. Se te podría tachar de perezoso y casi nada previsor de un súbito accidente si acudes a una cena sin antes haber hecho testamento. Tales son los peligros, que todo el que anda de noche puede ver muchas ventanas abiertas en acecho. Así pues, lleva contigo el modesto deseo y el voto de que se conformen con verter sobre ti las anchas palanganas”.
Una observació: les palanganes eren les safes on es feien les necessitats. Millor no passar per sota una d´una d´eixes finestres...
Però, i la gent que estava en crisi? I els qui no tenien recursos?
En contrast amb el luxe i l´amplitud dels habitatges de la classe benestant, aquestes persones vivien com a inquilins en blocs d´apartaments, coneguts amb el nom d´insulae. S´accedia als diferents pisos per unes escales molt dretes que s´havien de pujar i baixar contínuament, ja que els habitatges, a més de menuts i mal il.luminats, no tenien aigua corrent, i els lavabos (si és que n´hi havia), eren comunals i estaven situats a la planta baixa. A causa de les tècniques de construcció i els materials emprats, eren habitatges sorollosos, sense quasi intimitat, on eren freqüents els incendis i els esfondraments.
Mireu a continuació el que diu Juvenal, un escriptor del s.I d.C, sobre les insulae:
Juvenal, Sàtira III:
“Hay que irse a vivir a donde no existan incendios o sobresaltos nocturnos. Ya Ucalegón reclama el agua, ya desaloja su chamizo, ya arde el tercer piso y tú sin saber nada; propágase el miedo desde el piso bajo y arderá el último.(…)
En Roma muchos enfermos padecen de insomnio (…). Con mucho dinero sí se duerme en Roma. Aquí está la causa de las enfermedades. El paso de los carruajes por las angostas sinuosidades de las calles, el clamoreo de la gregaria multitud (…)
Fíjate ahora en otra clase y variedad de peligros nocturnos: el trecho entre el suelo y los altos tejados desde donde una teja caída os rompe el cráneo; las ocasiones en que vasijas rajadas y desportilladas caen al suelo. Se te podría tachar de perezoso y casi nada previsor de un súbito accidente si acudes a una cena sin antes haber hecho testamento. Tales son los peligros, que todo el que anda de noche puede ver muchas ventanas abiertas en acecho. Así pues, lleva contigo el modesto deseo y el voto de que se conformen con verter sobre ti las anchas palanganas”.
Una observació: les palanganes eren les safes on es feien les necessitats. Millor no passar per sota una d´una d´eixes finestres...
No hay comentarios:
Publicar un comentario