martes, 31 de marzo de 2009
PERSEO,NARCISO,EDIPO Y...NORMAN BATES
Durante este segundo trimestre hemos estado trabajando en Referentes clásicos sobre los Héroes. El último que hemos visto ha sido Perseo. Hemos hablado de Dánae y la lluvia de oro,de la Medusa ,de Andrómeda...
Un elemento importante en el mito de Perseo es el escudo en el que se refleja la imagen de la Medusa y gracias al que puede vencerla sin mirarla directamente.
Todo esto nos ha llevado a reflexionar acerca del simbolismo de la mirada y del espejo. Hemos llegado a la conclusión que el espejo aparece reflejado en muchas historias de la mitología,del cine e incluso de cuentos infantiles(espejo,espejito mágico...).
Así,por ejemplo, otra historia clásica dónde la imagen reflejada en el agua -como en un espejo- tiene una gran importancia es la de Narciso .
También en el Psicoanálisis aparece una etapa en el desarrollo de la personalidad conocida como "fase del espejo".
Tirando del hilo,igual que Teseo,nos hemos encontrado con Freud, padre del psicoanálisis y un gran conocedor de la mitología griega. A él debemos el famoso complejo de Edipo y otros más.
Parece que antes de que nosotros nos diéramos cuenta de todo esto ya lo hizo un famoso director de cine:A.Hitchcock en su famosa película Psicosis. Hemos empezado a ver esta conocida película de 1960,pero como siempre, se ha de trabajar.Aquí tenéis los puntos que se han que buscar para una aproximación inicial al análisis de la película y sus referentes:1.-Mito de Narciso. 2.-Mito de Edipo. 3.-Freud.Psicoanálisis y complejo de Edipo. 4.-Otros complejos Freudianos relacionados con la mitología. 5.-Norman Bates:personalidad Narcisista y complejo de Edipo.
Manos a la obra.Enviadme los trabajos ,los iré publicando.
viernes, 27 de marzo de 2009
VIATGE A ÍTACA
La Aurora
Nuestra alegre Aina T.nos deleitó un día con una bonita canción.Hasta aquí todo estupendo.El "problemilla" fue que lo hizo en clase de Latín,mientras yo explicaba una construcción sintáctica de nuestro buen amigo Caesar.
Cual airada Medusa fulminé con la mirada a la aprendiz de Sirena,ella se quedó petrificada pues ya sabía que aquello iba a costarle algún trabajo extra.
Así fue y aquí está:un vídeo sobre La Aurora que tiene como fondo la canción del mismo nombre interpretada por Albano.No hace falta decir que esa fue la canción que interrumpió la interesantisima explicación del ablativo absoluto.
Como siempre oculto tras la inocente melodía había un referente.
Por cierto Aina ya no ha vuelto a amenizar la clase de Latín con su dulce voz¿por qué será?
jueves, 26 de marzo de 2009
teseo
miércoles, 25 de marzo de 2009
EL PASSAT ÉS "FASHION"!
martes, 24 de marzo de 2009
SEAT EXEO,UN REFERENTE Y UN HASTA PRONTO
No he encontrado el vídeo para ponerlo aquí,pero como el poema de Kavafis les ha gustado mucho ,pongo aquí el vídeo de Lluís Llach que tiene una bonita versión.(Para Lola).
Se lo dedico a Gisela,mi querida compañera de viaje que pronto seguirá su camino.Espero que encuentre muchas mañanas de sol y mercados Fenicios ,ciudades de Egipto llenas de sabios y sabiduría, pocos cíclopes y por supuesto que Posidón deje de lado su ira y siempre le depare un mar tranquilo y favorable.
martes, 17 de marzo de 2009
NOTAS DE GRIEGO
Lisístrata 7'15
Espartana 5'4
Patricia 9'75
Ilítia 9'3
Lampitó 9'6
Deyanira 9'05
Ariadna 7'7
viernes, 13 de marzo de 2009
Cocodril i Safrà (i no és una recepta culinària)
Per cert, que la paraula krokós és la que ha donat en la nostra llengua “groc”, terme utilitzat per definir el color que el safrà dóna al menjar.
miércoles, 11 de marzo de 2009
NUEVO PROFESOR DE LATÍN
Os dejo pues con el nuevo profesor,seguro que os gustará,especialmente a vosotras.Escuchad lo atentamente,habla en latín.
Lo siento chicos(Jordi,Hugo,Miguel,Jonathan y Alexandru)Angelina es muy guapa pero no sabe latín.
lunes, 9 de marzo de 2009
¿QUÉ TENÍA LA VENUS DE MILO EN SUS BRAZOS?
jueves, 5 de marzo de 2009
MOSTELLARIA
miércoles, 4 de marzo de 2009
LATÍN ,LENGUA¿MUERTA?
Primum -> Si lingua anglicorum cognosces:
Nuntii in latine: http://www.alcuinus.net/ephemeris/&urlHash=3.2844595031540024E62#_blank
In futuro, tibi magis res mitturus sum, dum nescio de qua re ! PD: Gratias die natalis meo felicitatione!PPD: Consilium: Muta cursum publicum electronicum tuum per gmail-em unum, melius et modernius est!
PPPD: Et ultima xDDDD 7 in latinis probatione contigi! Vale!
domingo, 1 de marzo de 2009
LA DONA A L´ANTIGUITAT
Està clar que les seues manifestacions artístiques i literàries, i el seu pensament han influït notablement en els curs de la nostra història i sempre que parlem de la civilització grecoromana notem el seu aspecte positiu, però no hem d´oblidar que també hem de ser crítics amb altres realitats, com per exemple el caràcter misògin de grecs i romans (és a dir, l´aversió a la dona, el fet de considerar-la inferior i privar-la dels seus drets).
Anem a intentar explicar breument com era la vida de les dones gregues i romanes, a partir dels treballs que ens han anat aplegant, tant d´alumnes de 1r com de 4rt, i diem breument perquè la situació de la dona a l´antiguitat és un tema del qual podríem treure molt de suc, amb moltes històries particulars i curiositats, amb les seues diferències, per exemple entre les heroïnes protagonistes de les tragèdies (Medea,Antígona) i les dones reals, però seria impossible relatar-ho tot, per tant esperem que amb el que s´ha treballat aquestos dies i el que farem la pròxima setmana tingueu una visió més o menys clara del que hi havia, i si voleu ampliar informació, ja sabeu que Marisa i jo sempre estem a favor de l´autodidàctica!
GRÈCIA.
Encara que Atenes era una ciutat on la forma de govern era la democràcia, no hem d´oblidar que en eixa democràcia participaven només els ciutadans, és a dir, els homes lliures, nascuts de pare i mare lliures.
La dona era considerada com una “menor eterna”, és a dir, que durant tota la seua vida estava sota la tutel.la d´algun home: primer el pare, després el marit, i en ocasions fins i tot del fill major. La seua educació es basava en l´aprenentatge de les tasques domèstiques (filar la llana, teixir) i en l´assimilació dels valors que havia de tindre la dona “ideal”: fidelitat, obediència, discreció. La dona grega vivia aïllada de la societat, en una part de la casa anomenada gineceu, situat en la part més allunyada de la vivenda, per tal de ser vista tan poc com fóra possible. Tenia prohibit participar als simposis (els banquets on els homes grecs es reunien per menjar, beure i conversar). Notem ací que la finalitat del matrimoni (i de la dona) era només la de proporcionar una descendència i formar una família, i els seus sentiments importaven poc, per no dir res.No obstant hi havia grups de dones que gaudien d´una major llibertat gràcies a la seua condició social i econòmica, i ara veurem qui eren:
Les heteres (hetairai en grec) eren dones de gran formació cultural, refinades, instruïdes en l´art de la dansa i de la música, que acudien als simposis i entretenien els convidats i oferien els seus serveis sexuals.
Les prostitutes (pornai) eren inferiors en condició social, generalment esclaves que pertanyien a un proxeneta. També hi havia altres que eren independents, i que s´havien de dedicar al negoci per haver-se quedat vídues o òrfenes.
Les dones treballadores, de condició molt humil, que necessitaven un sou per poder sobreviure. Es dedicaven a la venda o producció artesana, o a treballar al camp. Si bé la seua existència seria prou miserable, almenys la seua pobresa no els permetia quedar-se tancades al gineceu.
ROMA
La dona tenia un lloc més important a la família romana: com a mater familias o matrona (el nom que rebien quan es casaven), era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seua dona, si considerava que n'era digna. La dona romana era més lliure: acompanyava a l'home a recepcions i banquets i podia eixir de casa, encara que sempre acompanyada, de compres o de visites. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves.
Al camp, trobem propietàries de finques, i dones dedicades a les activitats tèxtils.
No podien votar ni ocupar càrrecs públics, però moltes d´elles exerciren la seua influència en l´ombra, sobre els seus fills i marits. Així i tot, tenien moltes restriccions; per exemple, la dona no tenia un nom propi, sinó que se li donava el nom del pare en femení. A més a més, el costum d´abandonar els xiquets quan naixien era freqüent i afectava més a les xiquetes. La sort que patien, generalment, era passar a ser esclaves d´algú o prostitutes, les qual també ací sembla que tenien major llibertat d´actuació. L´adulteri només era delicte si el cometia la dona. Quan açò passava, l´home havia de sol.licitar el divorci i només li tornava la meitat del dot. Les virtuts i ocupacions pròpies de la dona romana es resumien en un famós epitafi: casta fuit, domum seruauit, lanam fecit 'va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana'.