viernes, 27 de marzo de 2009

VIATGE A ÍTACA


Feia relativament poc que havia mamprés el meu viatge particular cap a Ítaca. Era un 19 de novembre, i uns vents favorables em portaren a les costes del Pere d´Esplugues.
Desitjosa de conéixer què m´havien deparat els fats (i sense cap oracle que m´hagués predit el futur), vaig endinsar-me en aquella regió desconeguda.
La deessa Fortuna em va somriure, i no vaig trobar ciclops, ni lestrigons, ni cap altre monstre perillós, sinó un consell de savis, que em donà la benvinguda i a partir d´eixe moment, em van fer sentir com una més de la seua "comunitat".
La tasca d´aquest Consell de Savis era educar els habitants més joves de la "Comunitat", i cadascú contribuïa aportant tot allò que sabia. Transmetíem coneixements, sí, però també n´apreníem de nous. Jo vaig aprendre de tots ells, especialment d´una de les sàvies, Marisa Miralles, la qual coneixia un fum d´històries d´èpoques remotes i de costums ancestrals. Fou per a mi una companya ideal i un gran suport.
Però la regió, com he dit, no estava habitada només pel Consell de Savis; D´una banda hi havia també la "tribu" dels joves lotòfags (1r de Batxillerat), anomenats així perquè de vegades menjaven flors de lotus i com a conseqüència oblidaven les converses i explicacions anteriors (passava algunes hores amb ells, i ho sé de ciència certa!). Xerraven pels colzes i de vegades ficaven cara de peix bollit o em deixaven sola amb les meues reflexions lingüístiques, però en el fons eren unes personetes encantadores i em sentia molt bé amb ells.
De l´altra, hi havia els joves de 4rt d´Eso, un grup més reduït i molt treballador. El temps que vaig passar amb ells fou molt valuós per a mi i fins i tot vam aprendre junts a construir una maqueta! Eren realment adorables i molt afectuosos.
Altres tribus no les vaig aplegar a conéixer (2n de Batxillerat), però m´hagués agradat molt passar temps amb ells!


Ara, ha aplegat el moment d´hissar el velam i marxar, però marxe contenta pels mesos que he passat ací i per haver conegut aquesta "comunitat", la qual ha fet possible una aventura docent plena de coses bones per recordar.


Vobis gratias ago!


Gisela.

12 comentarios:

Γεώργιος dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Γεώργιος dijo...

No! no volem que te'n vages. Disme tu, i ara qui ens dirà que posem cara de peix bollit? :(
Ens has ensenyat tot el Grec que sabem Gisela, i no crec que t'oblidem mai ... ni les teues expressions, ni la paraula Πολεμος, ni que ens digues que treballem més! Bon viatge, i un honor haber sigut alumne teu :)

Xavier Cunyat dijo...

Aquesta entrada és l'acomiadament d'una professora més bonic que conec. Que et vaja molt bé Gisela. Un plaer haver-te conegut.

Anónimo dijo...

hola! soc alícia (2ºbatx) a nosaltres també ens havera agradat coneixer. m'ha agradat molt l'entrada!! molta sort!

Unknown dijo...

Muchas gracias ,Gisela.
Me ha emocionado tu entrada.Yo también he izado velas muchas veces y también estoy contenta de haber recalado en el Pere d'Esplugues.A mí también me hicieron sentir una más cuando llegué, por eso es justo que yo haya hecho lo mismo contingo,por eso y por que te lo mereces.
Los hados me han sido propicios arrastrando hasta aquí tu nave.
Pronto nos veremos así que tampoco hay que ponerse solemnes.
Hasta el viernes.

Anónimo dijo...

soc melani (2n batx)i al igual que ali també m'haguera agradat tenir més tracte amb tu. Molta sort al teu pròxim treball! Per cert, un 10 per la presentació..

Anónimo dijo...

Ha segut un plaer haver-te conegut i un privilegi gaudir del teu bon fer!. Sempre m’alegrarà tornar a veure’t si alguna vegada ens fas una visita!. Bona sort!!

Rafa Pastor

Haïssa (2n Batx) dijo...

ala! gisela que bonic!
després d'açò, hem toca dir que a mi també m'havera agradat coneixert.
estem contents de que t'havages sentit ben integrada en la nostra comunitat.prompte ens tocarà marxar-nos a nosaltres també.però bueno "ley de vida"..profitem del viatge.
besets i molta sort!

Aemilia. dijo...

Gisela m'has deixat sense paraules, aquestos mesos s'han fet molt divertits, i les teves clases molt interesants encara que al principi era un poc tallat.Tots ens hem anat coneixent i em compartit molts moments,també junt amb les maquetes que al final acabarem fins al pirri,però aconseguirem acabar-les!.M'alegra haver-te conegut bon viatge al llarg de la vida! i molta sort que estic segura que no et fara falta!

funnyaran dijo...

Gisela, molta sort en el teu pròxim viatge, ací sempre tindràs la teva casa, bueno i a Marisa.. jejej
Molta Sort !! besets!!

funnyaran dijo...

Aisss, els acomiadaments son horribles, pero es diuen coses tan boniques que crec que tindriem que aprendre a dir-les cada dia!! Snifff ;(

Anónimo dijo...

si, tots els dies, ....
aish...
comencem ja:
GRÀCIES ALUMNES, PROFESSORS, PARES...

La Vita è Bella!