lunes, 19 de enero de 2009

ELS SÀTIRS MAI EN TENIEN PROU

La nostra sempre alegre Lola (de 1r de Batxillerat) ens explica en les següents línies qui eren els sàtirs i per què les belles i dolces nimfes sempre havien d´estar a l´aguait... Ací va la raó:



En la mitologia grega, els sàtirs eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven a la força vital de la Naturalesa. Els noms dels sàtirs més coneguts són: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.
Normalment són imaginats com homes amb potes de
cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. A vegades però, són representats com homes amb potes de cavall.
Solien acompanyar al déu
Dionís i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. Les nimfes i les mènades o nàiades estaven permanentment alerta a la seva presència, preparades per fugir d'aquests éssers sempre sexualment insatisfets.
També se'ls coneix amb el nom de silens (encara que aquests eren només una classe de sàtirs, els sàtirs majors; per contra dels sàtirs menors o simplement sàtirs). Els romans els van identificar amb els
faunes.

Imatge: Diana i les seues nimfes sorpreses pels faunes, de Rubens.
Una curiositat que ja haureu deduït pel que conta Lola: una dona que no està mai satisfeta sexualment s´anomena nimfòmana, però si es tracta d´un home, no l´anomenem nimfòman, sinó sàtir.
Màrsias és un sàtir conegut perquè va patir una mort horrible a causa de la seua sobèrbia. Qui ens conta què va passar?

1 comentario:

Anónimo dijo...

Vaja vaja, veig que finalment la cultura clàssica del nostre institut ja s'ha digitalitzat! xD El bloc està molt bé, és molt interesant, ja vos dixaré jo també algún que altre articlet per ahí xD (penseu que per cada artícle que publique jo, es una idea menos que podrieu usar pa fer-li la pilota a Marisa xDDDDD)

Valete, lotofagoi !