Imatges: Europa i el toro, mosaic del sIII dC; moneda grega de 2 euros.
Esperem que Jordi (de 1r Batxillerat H) ja puga dormir tranquil quan veja el seu treball publicat. Ell ha buscat informació sobre el mite de Zeus i Europa, i nosaltres la complementarem una miqueta amb alguns detalls interessants. Com ja sabreu, l' omnipotent Zeus era capaç d' adoptar diverses formes quan s' enamorava d' alguna mortal, nimfa o deessa (pluja d'or, home mortal, cigne...) amb la finalitat d' acostar-se a l' objecte del seu desig. Ací teniu una de les seues metamorfosis:
Europa, filla d’Agènor, rei fenici, estava un dia jugant a la platja amb unes seves companyes quan se li acostà, transformat en un bell toro blanc, Zeus, que se n’havia enamorat. Les noies, en veure’l tot manso, començaren a jugar amb ell, fins que Europa s’enfilà sobre la seva esquena i se l’endugué a través del mar cap a Creta, on la posseí. D’aquesta unió nasqueren tres fills -Minos, Radamantis i Sarpèdon. El toro, la forma del qual havia adoptat Zeus, es va convertir en una constel·lació i va ser col·locat entre els signes del Zodíac (Taure). Mentrestant Agènor havia manat als seus fills que anaren a buscar Europa i que no tornaren sense ella. Després d’una llarga recerca infructuosa, desistiren i, no gosant tornar a la llar paterna, s’establiren en diferents indrets. Així Cadme es quedà a Tebes.
Zeus, que no podia quedar-se amb una mortal, va casar Europa amb Asterió, rei de Creta, qui va adoptar els fills d'Europa, entre els quals destacava Minos.
A la mort d'Asterió, Minos pretenia el poder de Creta, però no comptava amb el suport dels seus germans. Per tal d’obtenir-lo, va afirmar que comptava amb l´aprovació dels déus, i que per això, qualsevol cosa que demanara li seria atorgada. Així, va demanar a Posidó (Déu del mar) que fera eixir un toro del mar i li va prometre que a canvi, sacrificaria a l'animal en el seu honor. Posidó va enviar el toro i Minos va passar a ser, sense discussió, el nou rei de Creta.
Però amb el pas del temps, Minos no va sacrificar l'animal ja que es tractava de l'exemplar més bonic i meravellós que havia vist mai. Mentrestant, l'esposa de Minos, Pasífae (filla del Sol), es va enamorar del toro i demanà ajuda a Dèdal, (un arquitecte molt ingeniós, que construí per a ella una vaca amb una cavitat pero en ella podia entrar, i quedar així amagada dins). Així va ser com engendrà amb el toro un fill meitat home, meitat toro: el Minotaure.
Minos, quedà espantat i avergonyit en veure el fruit de l'amor de Pasífae pel toro, va manar construir a Dédal un immens palau (el Laberint), format per tal quantitat de sales i corredors, que ningú, excepte Dédal, fóra capaç de trobar l’ eixida. Allà va tancar al monstre Minotaure.
Després d'haver vençut els habitants d'Atenes en la guerra, Minos els va condemnar a entregar cada any catorze joves que havien de ser l'aliment del Minotaure.
A partir d´ací comença el mite de Teseu i Ariadna, que conta com aquest heroi aconseguí matar el Minotaure i salvar així els atenencs de la seua ofrena humana. Els alumnes que no hagen entregat encara el seu treball, poden contar-lo!
A la mort d'Asterió, Minos pretenia el poder de Creta, però no comptava amb el suport dels seus germans. Per tal d’obtenir-lo, va afirmar que comptava amb l´aprovació dels déus, i que per això, qualsevol cosa que demanara li seria atorgada. Així, va demanar a Posidó (Déu del mar) que fera eixir un toro del mar i li va prometre que a canvi, sacrificaria a l'animal en el seu honor. Posidó va enviar el toro i Minos va passar a ser, sense discussió, el nou rei de Creta.
Però amb el pas del temps, Minos no va sacrificar l'animal ja que es tractava de l'exemplar més bonic i meravellós que havia vist mai. Mentrestant, l'esposa de Minos, Pasífae (filla del Sol), es va enamorar del toro i demanà ajuda a Dèdal, (un arquitecte molt ingeniós, que construí per a ella una vaca amb una cavitat pero en ella podia entrar, i quedar així amagada dins). Així va ser com engendrà amb el toro un fill meitat home, meitat toro: el Minotaure.
Minos, quedà espantat i avergonyit en veure el fruit de l'amor de Pasífae pel toro, va manar construir a Dédal un immens palau (el Laberint), format per tal quantitat de sales i corredors, que ningú, excepte Dédal, fóra capaç de trobar l’ eixida. Allà va tancar al monstre Minotaure.
Després d'haver vençut els habitants d'Atenes en la guerra, Minos els va condemnar a entregar cada any catorze joves que havien de ser l'aliment del Minotaure.
A partir d´ací comença el mite de Teseu i Ariadna, que conta com aquest heroi aconseguí matar el Minotaure i salvar així els atenencs de la seua ofrena humana. Els alumnes que no hagen entregat encara el seu treball, poden contar-lo!
Imatge: cràtera grega que representa Teseu matant el minotaure, ca.470 aC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario